Salut Visual

Què és l’astigmatisme?


En optometria, l’astigmatisme (del grec a, ‘sense’ i stigma, ‘punt’) és un estat ocular que generalment prové d’un problema en la curvatura de la còrnia, que impedeix l’enfocament clar dels objectes que hi ha prop o lluny.

 

La còrnia, que és rodona, pateix un aplatament als pols, cosa que produeix diversos radis de curvatura en l’eix de l’ull; per tant, quan la llum arriba a l’ull,específicament a la còrnia, la imatge que s’obté és poc nítida i distorsionada.

 

En l’astigmatisme, la magnitud d’error d’enfocament es diferent segons l’eix del meridià de fixació, i això fa que els objectes es vegin distorsionats.

 

Hi ha tres tipus d’astigmatisme:
Simple: hi apareix només un eix.
Compost: idèntic al primer, però en aquest cas s’associa a la miopia si els dos eixos enfoquen davant la retina, o a la hipermetropia si els dos eixos enfoquen darrere.
Mixt: quan un eix enfoca davant la retina i l’altre, darrere.

 

L’astigmatisme té un origen hereditari, però també es pot produir per culpa de complicacions en intervencions quirúrgiques, traumatismes o malalties.

 

A més d’afectar la visió, pot produir mal de cap o mareig, ja que l’ull intenta compensar el defecte amb l’acomodament, amb l’esforç muscular consegüent. També es pot manifestar sense que afecti la visió ocular.

 

La major part de les vegades aquesta deficiència es corregeix amb l’ús de lents tòriques o esferotòriques, sigui amb ulleres o amb lents de contacte.

Què és la hipermetropia?


En optometria, la hipermetropia és un trastorn de refracció de l’ull amb alteració de la visió que produeix convergència dels raigs de llum en un punt rere la retina. Es compensa amb l’ús de lents convergents. La persona hipermetrop té problemes de visió a distàncies curtes i poden veure amb més claredat a distàncies llargues. No obstant això, en una persona hipermetrop, la visió d’objectes a distàncies llargues implica un cert grau de tensió dels músculs ciliars per poder enfocar la imatge correctament sobre la retina. Per aquest motiu, hi són freqüents problemes de vista cansada en persones hipermetrops de diòptries altes. Igual que la miopia, la hipermetropia és un defecte caracteritzat per la visió borrosa d’objectes situats, en aquest cas, a distàncies curtes.

 

La hipermetropia es caracteritza per la dificultat de veure bé objectes propers. L’ull no pot enfocar objectes situats més prop d’una distància determinada que s’anomena punt proper. En una persona adulta jove sense defectes òptics, el punt proper se situa a 25 cm de l’ull. En un hipermetrop, el punt proper es desplaça a distàncies més grans. La hipermetropia es compensa mitjançant una lent convergent capaç de formar imatges virtuals d’objectes propers situats en el punt proper d’una persona sana en el punt proper de l’ull, on aquest pugui veure’ls. La mateixa lent utilitzada per a compensar la posició del punt proper compensa simultàniament la posició del punt remot (la màxima distància a què l’ull pot formar una imatge) i permet tenir una vista descansada en contemplar objectes llunyans.

Què és la miopia?


La miopia, del grec myops formant per myo, ‘entretancar els ulls’ i ops, ‘ull’, és l’estat refractiu de l’ull invers a la hipermetropia en què la imatge es forma davant la retina. És un excés de potència dels mitjans transparents de l’ull respecte de la longitud, per la qual els raigs lluminosos procedents d’objectes situats a certa distància de l’ull convergeixen cap a un punt anterior a la retina.

 

Una persona amb miopia té dificultats per a enfocar bé els objectes llunyans, cosa que pot conduir també a mal de cap, estrabisme i incomoditat visual.

 

La miopia és freqüent però no és el problema visual més comú al món, ja que la major part de la població és hipermetrop.

 

La magnitud de la miopia es mesura en diòptries negatives, unitat de mesura del sistema mètric decimal.

 

La miopia es corregeix amb lents divergents, siguin ulleres o lents de contacte.

 

En alguns casos es pot utilitzar la cirurgia, amb la qual cosa s’aconsegueix una certa independència d’ulleres i lents de contacte.